Fulleda és un municipi (16,19 km2) de 115
habitants (2006) situat en l'extrem est de la comarca
administrativa de les Garrigues, a la Segarra històrica, fronterer
amb la Conca de Barberà. El poblament és agrupat en el nucli urbà
(560 m) a l'interfluvi de les valls (o fondos) de la Granada i els
Escortals.
El territori fulledenc, inclòs inicialment d'alguna manera dins del
de Tarrés, va ser cedit per Ramon Berenguer IV a Ramon de Boixadors
el 1149. En aquesta època es va construir la torre de defensa (la
Torra), derruïda durant les guerres carlines del XIX, i altres
edificacions conegudes com lo Castell. Les terres dels Boixadors i
d'altres propietaris per diverses donacions van anar passant al
monestir de Poblet. En el període dels segles XIII-XV es va
consolidar progressivament el domini de Poblet sobre la localitat
que s'allargaria fins a la Desamortització del XIX.
A la Guerra dels Segadors, el lloc va patir el saqueig de les
tropes espanyoles de Felip V lany 1643. Sembla que en aquest
enfrontament es va perdre larxiu municipal que havia estat
traslladat a Poblet.
La implantació del règim borbònic, amb lestabliment del cadastre,
va provocar una època de fortes dificultats econòmiques, agreujada
per la imposició de lallotjament de tropes. La població, però, va
experimentar durant el XVIII un gran increment.
Durant el segle XVIII i XIX va gaudir d'importància el forn del
vidre de Fulleda que efectuava vendes en una zona força important
de les comarques limítrofes, però també en llocs més allunyats com
Tarragona o el Pallars.
Els pares dAgustina Saragossa i Domènech, coneguda com Agustina
dAragó, eren naturals de Fulleda, on van néixer set dels seus
germans. En el segon centenari del seu naixement, lany 1986, la
població li va erigir un monument.
El 15 dabril de 1931, un comitè local revolucionari prengué
possessió de lAjuntament i proclamà la República Catalana. Durant
la Guerra Civil, la població va acollir un important grup de
refugiats provinents majoritàriament del sud dEspanya.
La població va obtenir el màxim a mitjans del XIX, amb uns 500-600
habitants, i ha anat decreixent a partir d'aquell moment. El
període dels anys 60 del segle XX va ser d'una gran emigració que a
hores d'ara sembla haver-se estroncat.
Respecte a la llengua, el parlar de Fulleda pertany al català
occidental, no lleidatà, de transició cap a l'oriental, més
concretament, cap al subdialecte tarragoní.